Arran de la proposta del Tema del Mes, m’agradaria explicar-vos la història de la meva carxofa. Li dedico a la Dominique, una amiga d’Infojardin que ja fa molts anys va obrir un tema prou reivindicatiu al fòrum. En ell, es queixava de que hi ha molta gent que hi escriu demanant ajuda o consell però mai tornen per explicar com va acabar la cosa ni si el que li van recomanar que fes li va ser útil.
Servidora reconeix ser la primera en no complir sempre en aquest sentit: us vaig presentar la carxofa en exclusiva ja fa uns quants anys, però mai us vaig explicar el final de la història.
Cultiu de carxofa en test
L’hivern de 2008, vaig comprar planter de carxofa al mercat. Havia llegit que li calia força espai per créixer, i és que el marc de plantació recomanat per aquesta hortalissa en un hort a terra és realment gran: entre 1 metre i 80 cms entre línies i 80 cms entre plantes. Una burrada si ho vols traslladar a un hort en contenidors. Però allà estava jo, amb les meves ganes de provar-ho i el planter en una mà mentre buscava un test prou gran. En vaig trobar un: feia 33 cms de diàmetre i 40 d’alçada, així que allà el vaig trasplantar.
Si no m’erro amb els càlculs, el volum d’aquest contenidor és d’uns 32 litres, que inicialment em van semblar més que suficients. La mata va començar a créixer i a fer una pila de fulles precioses. Les heu vistes mai? Són d’un verd-gris-perlat i de tacte envellutat.
Mai m’ha sorprès veure que una hortalissa “no tira” en l’hort urbà, i menys encara quan sóc plenament conscient de que està plantada en un contenidor molt més petit del que caldria esperar, però no per això deixo d’intentar-ho. Que perquè? Doncs d’entrada perquè sóc morruda de mena i m’agrada conèixer quin és el límit de cada hortalissa per així optimitzar al màxim l’espai. I després, perquè sóc de la opinió que en això de l’hort urbà cal experimentar per aprendre. Sempre.
El cas és que mentre la planta anava creixent, ho feia en amplada però no en alçada. Només heu de fixar-vos en la primera imatge per veure que l’ample de la mata supera el de la torreta, mentre que la seva alçada era d’uns 15 cms. Em vaig dir que si es tractava d’una planta plurianual potser li costava una mica o bé que l’alçada la guanyaria a base d’anys. Però els mesos anaven passant i va ser a l’abril quan vaig descobrir la primera carxofa. La primera, i la única també.
Aquí la teniu cap a finals de Maig. No vaig gosar collir-la perquè em feia pena. Era tan petita! Al final es va obrir i va florir, doncs les carxofes no són una altra cosa que les flors de la planta, que normalment collim quan són immadures.
Aprofitant una trobada amb la colla del fòrum li vaig trobar una nova casa i me la vaig endur per donar-la en adopció. Em consta que va soportar el trasplantament però vaig perdre contacte amb la seva nova mama i no sé com va acabar la història per la seva banda.
M’agrada cultivar qualsevol cosa que caigui en les meves mans, ni que sigui una vegada. Però repetir un cultiu i destinar-li un espai l’any següent depen de moltes coses: el seu gust, productivitat, i l’esforç que representa tirar-la endavant.
Malauradament en el cas de les carxofes trobo que no compensa, i suposo que és per això que no se’n veuen gaires ni en horts urbans ni en els d’autoconsum que estan a terra.
Si així i tot us animeu a cultivar-les, cal saber que podeu començar de dues maneres diferents: sembrant llavors o amb esqueixos, als que s’anomena estaques. Surten a la base de la planta mare i es separen d’ella per poder-los plantar en un altre lloc.
Segur que us sorprendrà el seu aspecte, i és que sembla mentida que d’un pal sec en pugui créixer alguna cosa. Però les carxofes són així: boniques i productives si teniu prou espai.
Alguns videos sobre el cultiu de carxofa
Mai està de meś aprendre alguna cosa sobre les hortalisses que consumim i per això us deixo aquest video que he trobat sobre el seu cultiu. Espero que us agradin i que si us animeu a cultivar-les tingueu més sort que jo. M’explicareu el final de la història?
Salut!
