El tomàquet o tomata és sens dubte el rei indiscutible de l’hort d’estiu, l’hortalissa que tots volem cultivar. L’oferta és tan àmplia que el més habitual el primer any és sorprendre’s davant la quantitat de varietats per triar. Per quina decidir-se? Són difícils de cuidar? Donen molts tomàquets?
Què cal saber per cultivar tomàquet?
Pots començar el cultiu de tomàquets des de llavors (disponibles tot l’any) o amb planter (plantes ja germinades i llestes per trasplantar a l’hort). Si és el teu primer any, no et compliquis i busca planter. El trobaràs a vivers i comerços en línia des de finals d’hivern fins a mitjans d’estiu.
Les necessitats de cultiu de les diferents varietats són similars quant a sol, reg i adob, així que tria els que més t’agradin! Et recomano començar amb 3 o 4 varietats diferents amb un mínim de 2 plantes de cadascuna. D’aquesta manera, podreu veure quines resulten més productives o s’adapten millor al teu hort urbà.
Com sembrar llavors de tomàquet?
Les llavors de tomàquet són ràpides a germinar: als 4 o 5 dies ja comencen a treure el cap si tenen una temperatura d’entre 10º i 35ºC (tot i que l’ideal, serien uns 20ºC).
Com aconseguir aquesta temperatura si comences els teus planters durant l’hivern? Molt fàcil: mantenint els planters a l’interior de casa.
Però no oblidis que és una planta de la família de les solanàcies, per la qual cosa agrairà rebre sol directe quan comencin a formar-se les primeres fulles veritables. Intenta proporcionar-los aquest sol col·locant les plàntules acabades de germinar darrere d’una finestra o bé a l’exterior. Protegeix-les de les temperatures nocturnes (especialment si són baixes) utilitzant un hivernacle, o resguardant-les a casa quan caigui el sol.
Com plantar tomàquets en testos
Els tomàquets es poden plantar en testos sense problemes. Però és molt fàcil cometre alguns errors de principiant, com ara trasplantar més d’una planta per test o fins i tot mig a dotzena en una jardinera. No cometis aquest error i sobretot, no et deixis enganyar per la mida de les plantes acabades de germinar. Quan comencin a créixer ho veuràs.
Substrat
Si és la teva primera vegada plantant tomàquets, utilitza un substrat universal o encara millor, un de específic per a hort urbà. Per començar el cultiu, no cal afegir res més en aquest moment.
El teu substrat nou ja conté els nutrients necessaris per iniciar el cultiu sense problemes, encara que en un parell de mesos caldrà començar a fertilitzar.
Si estas reutilizant una terra en la que ja hi has plantat altres coses, tingues present que les tomaqueres agraeixen substrats molt ben adobats. En un primer moment consumiran molt nitrogen per començar a créixer, de manera que qualsevol test en què hagis cultivat lleguminoses prèviament els oferirà aquest nutrient tan preuat.
Això no vol dir que no calgui afegir una mica d’adob abans del trasplantament. Un grapat generós de compost o d’humus de cuc serà més que suficient per començar.
Mida del test
Una única tomaquera necessita com a mínim 20 litres de substrat per créixer. Però les varietats de tomàquet grans aniran millor en un test més gran que les de fruits petits com els cirerols (cherry) o tomàquets de mata baixa.
Si plantes tomàquets per primera vegada, és important saber si la varietat que cultivaràs és un tomàquet determinat (o de mata petita) o indeterminat (que creixerà tot el que pugui). Això et pot sorprendre de bones a primeres, però condicionarà totalment la mida de test que caldria triar. T’explico més sobre aquest tema més endavant, a la secció “Varietats de tomàquet”.
Ubicació
A les tomaqueres no és que els agradi el sol: és que necessiten estar a ple sol.
Es desenvoluparan millor, formaran mates més compactes i seran molt més fortes davant de possibles problemes derivats de la manca de llum.
Si has decidit cultivar altres plantes, prioritza la col·locació de les teves tomaqueres al lloc més assolellat de la teva terrassa o balcó, i després col·loca les altres.
Com trasplantar tomaqueres al teu hort
Els tomàquets es poden trasplantar al cap d’unes 6-10 setmanes d’haver-los sembrat. Pots passar les plantes a l’exterior quan ja no hi hagi risc de gelades. Això varia en funció de la zona on et trobis, i només tu pots conèixer aquesta dada.
Si a la nit encara fa fresca, o el temps canvia i la predicció anuncia un descens de temperatures, no et preocupis: pots protegir les plantes amb una senzilla campana hivernacle. Fabrica-la reutilitzant una garrafa d’aigua de plàstic transparent que tallaràs per la base.
Deixa-la col·locada a la nit i retira-la durant el dia.
En el moment de trasplantar les plàntules a l’exterior, elimina els cotiledons i enterra tant el pa de terra com la tija de les tomaqueres fins a l’alçada de la primera fulla. De la tija enterrada creixeran noves arrels que enfortiran la planta.
És una pràctica molt recomanable, especialment si t’has vist obligat a mantenir durant molt de temps el planter dins de casa i ja té una alçada considerable.
No oblidis regar de manera generosa les teves tomaqueres després del trasplantament.
Tutors per a les mates de tomàquet
Els tutors o canyes no són necessaris fins que la planta arribi als 30 cm d’alçada, o sigui que pots col·locar-los el mateix dia del trasplantament o esperar que creixin una mica.
Jo personalment, prefereixo fer-ho en trasplantar, perquè m’agrada clavar les canyes sabent exactament on és el pa de terra i, per tant, totes les arrels de la planta.
Totes i cadascuna de les tomaqueres han de ser subjectades, ja que la finalitat dels tutors és evitar que les plantes s’arrosseguin per terra, tombades pel pes dels fruits, i afavorir la ventilació entre les fulles.
Com es lliguen les tomaqueres?
Fes un nus fluix entre la canya i la tija principal de la planta. Pots utilitzar un cordill, tallar a tires una samarreta vella, reciclar els filferros del pa de motlle, etc.
El més important és que aquest nus ha de permetre que la planta segueixi creixent, ja que la tija a poc a poc s’anirà engrossint. Evita escanyar-la i deixa prou espai perquè càpiga un dit entre el nus i la tija principal.
Intenta lligar les branques per sota de les flors. Quan els tomàquets comencin a créixer hi haurà més pes en aquesta zona i així evitaràs que la planta pateixi.
Com cuidar les plantes de tomàquet durant el conreu
Fins al moment del trasplant, els tomàquets no es diferencien gaire d’altres plantes ornamentals o hortalisses que puguis tenir a casa. Però a partir d’ara, sí que hi ha alguns punts en què són diferents, com per exemple, la necessitat de col·locar-los tutors, o d’anar podant els cavallers. A mi em va generar un munt de dubtes perquè són conceptes nous i desconeguts, així que intentaré explicar-t’ho pas a pas.
La planta comença a créixer. Què he de fer?
A partir del moment en què trasplantes els teus tomàquets (i sempre que les temperatures segueixin augmentant), la mata començarà a créixer. La major part de les tomaqueres van adquirint una forma arbustiva, amb una tija principal que anirà creixent en alçada i d’on aniran sortint fulles compostes formant diferents nivells, i cada nivell, un pom de flors.
Les cures que necessiten en aquest moment són: la col·locació de tutors, un reg regular, la poda dels brots axil·lars o xucladors, i la revisió de les fulles i tiges a la recerca de plagues o fongs.
Com i quan regar
El reg en els dies immediatament posteriors al trasplantament ha de ser generós però espaiat. Mulla bé el substrat però no tornis a regar fins que les fulles de les plantes t’ho demanin. Això afavorirà que les arrels s’espavilin cercant humitat i per tant, creixent més.
Rega sempre sobre la terra, evitant mullar les fulles. Ja es mullaran el dia que plogui, però no és bo que es mullin de manera habitual perquè podria afavorir l’aparició de fongs.
A partir d’ara, tingues en compte que el reg haurà d’anar augmentant de manera gradual, tant en periodicitat com en quantitat. Els motius?
D’una banda, les temperatures, que aniran augmentant gradualment. Si fa més calor, la planta tindrà més set, igual que et passaria a tu. D’altra banda, com que la planta anirà creixent, cada cop tindrà més fullatge i fruits que hidratar.
A tot això, no oblidis que quan cultivem en testos, jardineres o taules de cultiu, el recipient també s’escalfa. I a les arrels de les plantes, no els agrada gaire la calor. Per això pot ser bona idea utilitzar un encoixinat de palla o altres materials reutilitzats.
La poda del tomàquet
Durant el creixement de la planta apareixen els anomenats brots axil·lars o cavallers.
Es detecten fàcilment quan un sap on els ha de buscar: surten a les aixelles que forma la tija principal amb les fulles.
El consell més habitual respecte a aquests brots és que cal eliminar-los, però també hi ha qui prefereix no tocar-los i deixar-los al seu aire. Possiblement conèixer com es desenvolupen les plantes i quina és la funció dels brots us ajudarà a decidir què fer amb ells.
Les tomaqueres tenen un creixement vertical, en el qual van formant una tija principal que creix per l’extrem i s’anirà fent més gruixut a mesura que vagin apareixent les fulles. Aquestes són compostes (és a dir, estan formades per diverses fulles) i surten a diverses altures, que podríem anomenar «pisos» de fulles. A cada pis, hi apareixen els poms de flors, i enmig de tot això, els brots axil·lars.
Si no s’eliminen, el seu creixement dóna lloc a una nova tija gruixuda com la tija principal, que es comportarà de la mateixa manera: crearà pisos de fulles i de flors. I això no només una vegada, sinó moltes vegades, ja que els brots van apareixent a diverses alçades a mesura que la planta continua desenvolupant-se.
El resultat d’una tomaquera a la qual no eliminem els brots axil·lars és força caòtic per a un principiant, però aquest no és el motiu pel qual es recomana eliminar-los.
Poda de formació
Molts agricultors aprofiten aquesta particularitat del creixement de les tomaqueres per fer allò que s’anomena una poda de formació. Quan apareix el primer pom de flors, deixen créixer un dels brots axil·lars de manera que la tomaquera es ramifica en dues guies.
La finalitat és obtenir més producció, ja que és com tenir dues plantes en una de sola.
No obstant, el nostre cas és una mica diferent: ens interessa que la tomaquera sigui el més forta que sigui possible, però deixar més d’una guia pot resultar perjudicial. No oblidis que estàs cultivant en un recipient amb un volum limitat de substrat i de nutrients que sovint no pot aportar la força que requereix la planta per tirar endavant dos branques amb els seus fruits.
Per descomptat, el millor és experimentar, i si el contenidor on cultives les tomaqueres és realment gran, pots intentar practicar aquesta poda de formació i extreure’n les teves pròpies conclusions. També pots deixar una planta que faci al seu aire i comprovar què passa.
Com s’eliminen els brots?
El més important és aprendre a identificar-los per no tallar sense voler el que hauria de convertir-se en flors. El seu aspecte és realment diferent, de manera que quan vegis el primer ja no tindràs cap dubte.
El millor és eliminar-los quan són petits, i per això només cal subjectar-los entre l’ índex i el polze i tibar cap avall, ja que es desprenen de seguida. Així s’evita que la planta destini part dels seus preciosos nutrients al creixement.
El motiu pel qual es recomana fer-ho quan són petits té la seva lògica: aquesta ferida que li fem a la planta, serà petita, però com més gran sigui, més fàcil és obrir una via a possibles infeccions. Pel mateix motiu s’aconsella no manipular plantes mullades durant la poda, ja que serà més sensible a l’aparició de fongs.
Si revises el teu hort cada 3 o 4 dies, podràs eliminar sense problemes tots els brots que vagin sortint. Si algun es descontrola i ha crescut més del compte, pots clavar-lo en un test petit: arrelen amb facilitat i tindràs una tomaquera de reserva per substituir possibles baixes, o per fer una nova plantació a ple estiu, amb l’esperança que la tardor sigui benèvol i es pugui perllongar la temporada.
Fertilització de les tomaqueres
Hi ha plantes que “mengen” més que altres i les tomaqueres són al grup de les golafres. Pensa que a més de fer créixer les fulles, ha d’engreixar els tomàquets i continuar creixent per formar més fulles, flors i tomàquets.
En testos, és recomanable utilitzar un fertilitzant que vagi aportant tots els nutrients que necessita la planta. A partir de quin moment? Tant si has començat amb un substrat nou, com si has reutilitzat terra per plantar-hi, hauries d’iniciar una pauta de fertilització al cap d’un parell de mesos o quan apareguin les primeres flors.
Pots seguir utilitzant humus de cuc o bé fer servir algun adob líquid ric en fòsfor i potassi, que afavoreix la floració i el creixement dels fruits. Experimenta amb les diferents plantes de tomàquet per veure quin fertilitzant et dóna millor resultat.
Quan collir els tomàquets
Tot i que hi ha varietats de tomàquet de colors menys convencionals, podríem dir que qualsevol tomàquet és comestible així que passa de color verd a vermell. El moment de la collita es converteix doncs, en una opció que té a veure amb els teus gustos personals pel que fa al punt de maduració o a l’ús que faràs del tomàquet a la cuina de casa.
El tomàquet de penjar o de ramallet, és una mica la excepció. La seva conservació depén en gran mesura d’haver fet la collita quan toca.
T’animo a tastar les varietats que cultives en diferents fases de la maduració. La dolçor i l’aroma poden variar molt, així com la textura de la carn (que no ha de ser necessàriament tova en els més madurs).
Plagues i problemes habituals al cultiu de tomàquet
Encara que visquis en un àtic al mig de la ciutat, pots tenir problemes amb les plantes. Hi ha insectes que s’alimenten o es reprodueixen a les plantes i les buscaran independentment d’on s’estiguin cultivant.
Per això cal revisar rigorosament les plantes per detectar qualsevol canvi o indici de plagues o problemes. Si has tingut oportunitat de conèixer algú del teu mateix municipi que també tingui un hort urbà, pregunta-li pels problemes que solen tenir les tomaqueres. En algunes zones, el més habitual és patir atacs de fongs, mentre que en d’altres els problemes arriben en forma d’insecte.
Saber amb què et pots trobar t’ajudarà a estar alerta ia fer servir algun tipus de preventiu.
La informació en què es parla de les plagues i les malalties del tomàquet és aclaparadora. Algunes apareixeran, mentre que d’altres no arribaran mai al teu hort.
El teu primer any ha de ser totalment experimental, com tantes coses a la vida. El tomàquet no és l’hortalissa més fàcil de cultivar, tot al contrari. És la més complicada, perquè en el seu cultiu intervenen molts factors diferents que són totalment nous per a qui s’inicia en això de l’hort.
I això no ens ho explica ningú quan comencem, potser per no desanimar-nos. Pren-t’ho com un repte: colliràs tomàquets el primer any, això segur, i dels possibles problemes aprendràs per a la temporada següent; així, les collites milloraran.
Dit això, els problemes més habituals en el cultiu del tomàquet són: pugó, mosca blanca, minadors, aranya vermella, tuta absoluta, míldiu, oïdi, podridura apical.
Tens informació sobre totes elles a la secció Plagues i malalties del bloc.
Varietats de tomàquet
El catàleg de varietats de tomàquet és gairebé infinit i podríem classificar-los de diverses maneres: per la mida del fruit o de la planta, pel seu ús a la cuina, per la seva resistència a diferents fisiopaties, etc.
Crec que un bon consell és tastar diferents varietats per veure quina es dóna millor al teu hort. Però hi ha alguna cosa important que has de saber, i és que n’hi ha algunes d’especialment interessants per al cultiu en test, perquè en menys espai aconseguiràs una major producció.
I no, no et parlo dels tomàquets cirera o cherry. No sé per què, però solem donar per fet que com que són tomàquets petits, les plantes també ho són. Hi ha varietats de cherry que poden créixer tant o més que les de tomàquets grossos com el cor de bou, o el marmande.
Tomàquets de port determinat i indeterminat
Això del port determinat o indeterminat es refereix a l’alçada màxima que pot assolir la planta. Les de port determinat són més petites, i per això també se les anomena de mata baixa. Les indeterminades doncs són això, les que poden créixer de manera indeterminada, aconseguint altures considerables. També reben el nom de tomaqueres de mata alta.
La mida del fruit no ens ha de donar pistes de la mida de les plantes: hi ha cherrys que no superen els 30 cm d’alçada i d’altres que poden arribar als 2 metres.
1 – Tomaqueres compactes, mini o bonsai (determinades)
Es tracta de plantes molt compactes, amb tiges i fulles dures, que no superen els 30-35 cm d’alçada. Evidentment, els seus fruits entrarien a la categoria dels cherrys o mida cirera, i solen donar una única collita.
2 – Tomàquet de mata baixa (determinat)
Amb fruits de la mida d’un ou com a màxim, i que no arriben a alçades superiors als 80 cm. Solen tenir un comportament rastrer o força diferent de les de mata alta. Solen formar més d’una tija principal, i es ramifiquen formant nombroses flors i, per tant, fruits.
3 – Tomàquet de mata alta (indeterminat)
Les que segurament has vist als horts, amb un creixement vertical que pot superar els 2 metres d’alçada. Amb fruits de tots els colors, formes i mides. Cherrys inclosos.
| Tomaqueres de port determinat o de mata baixa | Tomaqueres de port indeterminat o de mata alta |
| Creixement limitat i forma arbustiva No sempre cal podar-los No sempre necessiten un tutor Poden donar una única collita | Creixement il·limitat És recomanable podar-los És recomanable entutorar-los Collita esgraonada |
Quant creix una planta de tomàquet cherry o cirerol?
No totes les plantes de cherrys són petites. Hi ha cherrys de port determinat i d’indeterminat. I a l’hora d’escollir quines varietats cultivar, no ens hauríem de fixar tant en la mida del fruit sinó en la de la planta.
Per experiència, els de port determinat són els millors per al cultiu en testos. Són una mica menys exigents en mida del contenidor i també en adob, ja que la collita sol venir tota de cop, alhora. Un cop recollim els tomàquets, la planta difícilment torna a produir, fet que suposa un estalvi en cures i adob.
La informació sobre el tipus de planta sol especificar-se en els sobres de llavors o ho hauria de saber la persona a qui compris el planter. Si no t’ho saben dir o tenen dubtes, desconfia: gairebé segur seran de mida indeterminada.
Si el teu balcó és petit o estret, seria recomanable triar varietats de mata baixa per cultivar més d’una planta. En el cas d’una taula de cultiu, pensa que estàs començant a cultivar a una alçada de 80 cm i que potser hauràs d’acabar pujant a una escala per collir els tomàquets que creixeran a dalt de tot.
Valora la possibilitat de plantar les tomaqueres en testos o jardineres, o bé triar tomaqueres mini i combinar-les a taula amb altres hortalisses petites o de cicle més ràpid.
Quina mida de test necessita cada varietat de tomàquet?
En plantes de port determinat, pots utilitzar testos i jardineres de 15 o 20 litres de capacitat. Algunes varietats que tendeixen a créixer molt lateralment, són perfectes en cistelles penjants o en estructures verticals.
Les de port indeterminat, agrairan testos de més de 20 litres. De fet, com més gran sigui, més producció i més grans seran els seus fruits. És una d’aquelles hortalisses que val la pena prioritzar quant a espai, mida de test i ubicació.
La meva experiència cultivant tomàquets en test
Els tomàquets són molt seus. I per això sempre dic que no són l’hortalissa més fàcil de cultivar. Cal aprendre a conrear-los i trobar la combinació perfecta de test adequat + ubicació a ple sol + reg + adobat.
Les tomaqueres de mata baixa em funcionen molt bé tant als testos quadrats i l’hort a escala de la terrassa, com al bancal del pati, on tenen menys sol. El reg s’ha d’anar adaptant a la calor que faci en cada moment: creixen molt millor si no els manca humitat al substrat. Un encoixinat de palla ens serà molt útil en aquest aspecte.
Pel que fa als nutrients, és important utilitzar un adob de fons en iniciar el cultiu i no oblidar els fertilitzants de manteniment durant el seu creixement, floració i engreixament dels fruits. Una planta sana, és més resistent als problemes, que sens dubte arribaran.
No es deixa mai d’aprendre sobre els tomàquets.
