El substrat és la terra que fem servir per cultivar les hortalisses i per això és molt important en un hort urbà. De fet, en obrir un sac de terra, el que hi trobem és una barreja de diferents materials que intenten complaure les necessitats de les plantes que cultivem fora del sòl.
Com ha de ser un substrat per hort urbà
Recordo com si fos avui el dia que vaig anar a comprar el primer sac de terra per l’hortet. Vaig anar a un conegut centre comercial i em vaig tornar boja quan vaig veure la quantitat de tipus de substrat disponibles. Quin m’aniria millor per l’hort?
Un pagès que té un camp fa servir la seva terra. Però ells també han de mirar que la seva terra sigui òptima per cultivar, doncs de vegades es troben amb que a la seva zona la terra és argilosa, sorrenca, té moltes pedres, o que és pobra en nutrients i això els obliga a compensar les seves mancances afegint-hi allò que pot millorar-la.
La diferència entre ells i nosaltres està en que ells ja tenen la base i l’han de millorar. Nosaltres hem de comprar la base i d’aquí que necessitem aprendre què és cada cosa per no equivocar-nos al triar-ne una o altra.
Les plantes necessiten un medi de cultiu, aigua i nutrients
Pot semblar una obvietat però no ho és.Tots tenim clar que les plantes s’han de regar i d’adobar. Però oblidem que el medi de cultiu (la terra), pot ajudar-nos a que les plantes s’hi trobin més a gust. Hi troben allò que necessiten per créixer (aigua i nutrients), i això influeix en el seu bon estat de salut.
Per poder triar amb seguretat, veiem quines són les condicions que ha de complir un substat perquè les nostres plantes ‘hi trobin bé:
- Ha de ser esponjós: les plantes també respiren per les arrels i un substrat compactat i sense petites bosses d’aire les ofegarà.
- Ha de tenir «efecte esponja»: és a dir, ha de ser capaç de retenir la humitat. Això us ajudarà a no haver de regar tan sovint.
- Ha de contenir nutrients o tenir la capacitat de retenir-los perquè les arrels els puguin absorbir.
- Ha de ser lleuger, especialment si t’interessa reduir al màxim el pes dels contenidors.
Si comparem les hortalisses amb altres plantes ornamentals, t’adonaràs que es diferencien en molts aspectes. Però d’entrada, aprendras que la majoria necessiten molt més adob (aliment) que d’altres i que els mesos d’estiu demanen molta més aigua que un gerani.
La majoria de substrats comercials per a plantes tenen com a base un material que aporta esponjositat i capacitat de retenció daigua i nutrients. A aquest material inert (és a dir, que no sol aportar nutrients a les plantes), hi afegeixen un adob per poder alimentar-les. I en funció de la marca, podem trobar-nos amb altres materials (petits trossos de fusta, perlita o vermiculita) que ajuden a fer que la barreja resultant es compacti menys.
Això és exactament el que necessitem un substrat per a hortícoles quan cultivem en testos: un material base on les arrels de les plantes puguin sostenir-se i trobar nutrients, així com espais plens d’aire que els permeti respirar.
Si a més és lleuger i capaç de retenir la humitat, serà el substrat perfecte.
Quin substrat utilitzar per un hort urbà?
Tenim tres opcions:
- Comprar un substrat ja preparat i llest per fer servir
- Preparar el teu propi substrat, barrejant diferents materials
- Reutilitzar el substrat de testos vells que tenim a casa
Al meu parer, el millor és elaborar la teva pròpia barreja, perquè et permet controlar millor una sèrie de paràmetres. Imagina que vius en un lloc molt plujós: potser t’interessa que el substrat del teu hort sigui molt drenant perquè no acumuli gaire aigua. Però en el meu cas, en una zona amb estius molt calorosos (i altres condicions que influeixen en l’evaporació de l’aigua) m’interessa que el substrat es comporti al contrari, absorbint molta aigua perquè el substrat no s’assequi ràpidament.
La bona notícia, és que el substrat és reutilitzable i no cal canviar-lo al finalizar la temporada.
Per què és important comprar un bon substrat?
Per la salut de les teves plantes: creixeran molt millor i seran més productives si utilitzes un substrat de qualitat. També per la teva butxaca: encara que les plantes hagin consumit els nutrients, els materials que aporten subjecció i esponjositat, trigaran molt a degradar-se i et serviran durant molts anys.
La bona notícia és que el substrat és reutilitzable i que no l’has de canviar en finalitzar la temporada.
Opció A: Comprar un substrat preparat i llest per fer servir
Si no vols complicar-te o et sembla una feinada això de fer-te tu la barreja, compra un sac de substrat ja preparat, ja sigui un substrat universal o per a hort urbà. T’aconsello optar per una marca coneguda i desconfiar de les que no donen gaires detalls a l’envàs o són sospitosament econòmiques.
He vist sacs de substrat molt barats que en obrir-los són plens de fongs i d’insectes que volen o salten. Un bon consell és no carregar molta quantitat per evitar-te l’enrabiada i el viatge de tornada per canviar-los.
Algunes empreses de substrats treballen a nivell més local, i es poden trobar en cooperatives agràries i centres de jardineria. No les desestimis perquè el teu nom sigui menys conegut. Quant a preu, tria sempre els sacs més grans: surten més a compte que els formats més petits.
Tingues en compte que independentment de la teva elecció, els nutrients que inclou un sac de substrat nou, és insuficient per cobrir les necessitats d’algunes hortalisses de cicle llarg com els tomàquets. Al cap d’un parell o tres mesos, hauràs de començar a afegir fertilitzant perquè la planta ja els haurà consumit.
Això no depèn de la qualitat inicial del substrat: et passarà amb qualsevol marca.
Opció B: Preparar la teva propia mescla de cultiu
Encara que estic segura que et sonarà a xinès, has de saber que la recepta estrella dels que cultivem en test és la barreja de fibra de coco i humus de cuc. La fibra de coco aporta esponjositat, absorció (tant d’aigua com de nutrients) i un pes molt lleuger, mentre que l’humus de cuc és un adob molt ric i complet que converteix aquesta barreja en la barreja perfecta.
És probable que no els trobis fàcilment en alguns vivers i centres comercials. Busca’ls a botigues especialitzades en horticultura, grow shops o en comerços online d’hort urbà.
Tot i que es pot trobar en sacs i preparada per ser utilitzada, la fibra de coco sol presentar-se en format maó. Aquest bloc compactat s’ha de rehidratar perquè el puguis fer servir.
Per fer-ho, submergeix el bloc en un recipient amb la quantitat d’aigua recomanada pel fabricant i deixa-ho una bona estona fins que s’expandeixi totalment. Jo, per exemple, utilitzo unes pastilles de 650 g a les quals cal afegir uns 5 L d’aigua. El resultat final és d’uns 9 L de volum, que es faran servir per barrejar amb l’humus de cuc.
És un procés que triga una mica: si vols agilitzar-lo, utilitza aigua calenta, o prepara’l el dia anterior als teus trasplantaments.
La presentació habitual de l’humus és més convencional: sacs de diferents volums en funció de la quantitat que necessitem.
Barreja bàsica de fibra de coco i humus de cuc
Prepara una barreja bàsica amb el percentatge següent: 60% de fibra de coco i 40% d’humus de cuc. És fàcil calcular-ho si utilitzes com a mesura algun envàs, que pot ser un test petit, un pot de plàstic o una ampolla tallada per la meitat. Per cada 6 mides de fibra de coco que omplis hauràs d’afegir-ne 4 d’humus. Barreja-ho i ja ho tindràs llest per omplir els teus contenidors.
Pots preparar la barreja dins una palangana, sobre papers de diari o un plàstic gran. La mida del recipient que utilitzis com a mesura no és important, però sí que ho és que respectis les proporcions de 60 % de fibra de coco i 40 % d’humus de cuc perquè et servirà cultivar la majoria d’hortalisses.
Si el que has d’omplir és una taula de cultiu o molts contenidors alhora, ho pots fer ràpidament preparant la barreja damunt d’una lona. Calcula el volum necessari de cada material i aboca’l sobre una lona o un plàstic resistent. Amb l’ajuda d’una altra persona, subjecta la lona com si anéssiu a doblegar un llençol, i tibant alternativament (primer cap a tu i després cap a ell) aconseguiràs que els materials es barregin entre si.
Opció C: Reutilitzar el substrat
Potser tens testos buits on van créixer algunes plantes i vols aprofitar el substrat. El procés de reciclar un substrat que ja tens, és el mateix que caldrà seguir quan acabis un cultiu i en vulguis començar un altre amb el canvi de temporada hortícola.
Per reutilitzar el substrat, buida part dels contenidors i descompacta la terra amb les mans. Quan fa molt de temps que no es rega ni s’hi cultiva res, tendeix a assecar-se ia formar terrossos. Amb les mans podràs esmicolar aquests terrossos i eliminar les arrels que puguin haver quedat de cultius anteriors. No et preocupis si queden arrels petites, amb el temps s’aniran compostant i acabaran incorporant-se al substrat.
Amb les mans o amb un aixadell, remou la resta del substrat que ha quedat a l’interior del test per descompactar-lo. A continuació, afegeix l’adob, seguint la mateixa pauta de la barreja bàsica de què hem parlat abans: un 60 % d’aquest substrat antic i un 40 % d’adob. Quin adob? El que vulguis o tinguis al teu abast. Pots seguir amb l’humus de cuc, però també t’anirà bé el compost o els fems de cavall o d’ovella.
És important entendre que sempre caldrà aportar nutrients a un substrat reciclat. Durant el creixement, les hortalisses s’alimentaran dels nutrients fins a esgotar-los. I any rere any hauràs de repetir el mateix ritual que segueixen els agricultors: retornar els nutrients al substrat, afegint-hi adob.
Aplica el mateix concepte si has començat l’hort amb substrat nou o amb fibra de coco i humus de cuc: els nutrients no són eterns.
Quins són els materials que porta un substrat per hort urbà?
Les barreges ja preparades solen estar formades per dos tipus de materials: d’una banda, els que sostenen a la planta i en què creixeran les arrels i de l’altra, els adobs, que aportaran els nutrients. La majoria es poden comprar també per separat per preparar les nostres pròpies barreges.
Però vegem quins formen part d’aquest primer grup (els que no solen aportar nutrients i serveixen per sostenir la planta):
Torba
Material esponjós, fibrós i lleuger que es forma de manera natural a les torberes, uns espais humits on s’han acumulat residus vegetals que s’han anat descomposant i fossilitzat durant segles. El procés anaeròbic pel qual aquests residus es transformen en el que anomenem torba fa que la seva composició química variï. Així, podem trobar torba rossa (que és la més jove) i torba negra (més vella i amb un alt contingut de carboni).
Alguns fabricants ho denominen sphagnum o torba d’esfagne.
Tot i que compleix alguns dels requisits que hem esmentat, es considera que la seva extracció perjudica el medi en què es troba, ja que no li dóna temps a regenerar-se, i per això es considera poc ecològica.
Veurem, però, que hi ha una alternativa molt més apropiada per al nostre hort urbà.
Vermiculita
S’obté després d’exfoliar mica a temperatures de 800 ºC. La seva densitat és baixa i és un excel·lent airejador. Té aspecte d’escates i una textura que recorda el suro. Brilla una mica i aporta esponjositat i gran capacitat d’absorció d’aigua al substrat.
És químicament neutra, per la qual cosa no aporta nutrients a les plantes i s’utilitza molt en hidroponia i també com a aïllant en construcció.
Perlita
Material natural que et pot recordar a les boletes de porexpan però que no hi té res a veure. La perlita s’obté sotmetent roca silícia a un tractament tèrmic a uns 1.000 ºC. La perlita es forma com si fossin crispetes, i aporta esponjositat al substrat i millora en el drenatge. És químicament inert.
Fibra de coco
El fruit del cocoter té una closca externa de color verd similar a la de les ametlles o les nous quan encara són a l’arbre. És normal desconèixer la seva existència si mai no s’ha tingut la possibilitat de veure un cocoter al natural. La fibra de coco es considera un residu a la indústria de la fruita i és eliminada en origen, per la qual cosa el que ens arriba aquí és el fruit amb la closca dura i marró que tots coneixem.
Aquesta closca verda té diverses aplicacions (pot ser que l’estora de casa s’hagi fabricat amb ella), i també s’usa en jardineria: després de ser rentada, triturada i assecada es comercialitza com a substrat per a horts urbans.
La fibra de coco aporta esponjositat, absorció d’aigua i un pes molt lleuger. Des d’un punt de vista ecològic, és el substitut ideal de la torba.
Escorça de pi
L’escorça de pi aporta volum, ventilació i poc pes si l’afegim a la barreja, encara que també s’utilitza per encoixinar la part superior del substrat per reduir l’evaporació. Prové de residus forestals i ha d’estar ben descomposada ja que quan està fresca pot provocar mancances de nitrogen.
Pots trobar escorça de pi esmicolada a la barreja de sacs de substrat i també comprar-la sola, més o menys triturada en funció de la utilitat que li vulguis donar. Té una baixa densitat i una alta capacitat d’aireació. També podries utilitzar serradures sempre que sigui de fustes no tractades: de tota manera, les serradures és millor compostar-les.
En començar, hem dit que la major part de substrats s’elaboren a base de combinar diferents materials. Els que hem vist fins ara són esponjosos, retenen aigua i aporten ventilació. Els que veurem a partir d’ara aporten nutrients i per això s’anomenen adobs.
Fems
D’ovella, de cavall, de gallina… Tots són excrements animals que han passat per un procés previ de compostatge. No t’espantis pensant en què són, perquè ni la seva olor ni el seu aspecte et recordaran als excrements frescos.
Contenen nitrogen, fòsfor, potassi i micronutrients com Cu, Zn, Fe, Mn.
Guano
Excrements d’aus marines i ratpenats que es poden adquirir en dos formats: líquid i en pols. Alguns substrats comercials l’utilitzen en la barreja per aportar nutrients. El d’au és ideal per a creixement a causa del seu elevat contingut en nitrogen i el de ratpenat per a floració a causa del seu elevat nivell de fòsfor.
Compost
El compost és el resultat del procés de compostatge de la matèria orgànica.
No és res de nou: els agricultors l’han elaborat sempre al femer, aquella muntanya de residus on s’acumulaven des dels excrements dels animals de granja fins a les restes de la sega, de la poda i de la cuina de casa.
Actualment, també s’elabora a les plantes de compostatge amb els residus provinents dels contenidors de color marró que hi ha a les ciutats, on dipositem la matèria orgànica.
El compost millora l’estructura del sòl, incrementa la quantitat de matèria orgànica i proporciona nutrients als nostres cultius.
Humus de cuc
Una variant de compost en què part del treball la fan uns cucs una mica especials que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició.
Els seus excrements són el que anomenem humus de cuc, i és un dels adobs més utilitzats i recomanats per a hort urbà.
Terra vegetal, esmena orgànica o enceball
Cada marca comercial utilitza diferents formulacions i noms per designar una sèrie de productes destinats a nodrir la terra, aportant nutrients. En la majoria dels casos el contingut del sac és un compost d’origen vegetal, animal o una barreja de tots dos, per la qual cosa el millor que podem fer és considerar que són adobs i fer-los servir com a tals.
L’enceball (recebo en castellà) està pensat pel seu ús en gespa, ja que inclou sorra a la seva composició.
Cada marca elabora les seves barreges en funció de les necessitats de cada tipus de planta, per la qual cosa trobaràs substrats etiquetats com a apropiats per a l’hort, per a planta de flor, bonsais, orquídies, etc.
Preguntes freqüents sobre els substrats
Vaig començar l’hort urbà fa un temps amb un sac de substrat universal. Hi he d’afegir fibra de coco?
El substrat que vaig comprar no pesa res i quan rego, no absorbeix aigua.
material li costa molt tornar a hidratar-se quan s’asseca totalment. Perquè recuperi el seu efecte esponja, submergeix el test en una galleda i deixa’l estar durant un parell d’hores fins
que torni a hidratar-se. A continuació extreu el substrat i barreja’l amb adob per millorar-lo.
Quan rego, el substrat no absorbeix l’aigua, i es queda surant sobre la
superfície. Què faig?
amb fibra de coco, perlita o vermiculita. Si ja hi estàs cultivant, intenta remoure superficialment el substrat amb una forquilla perquè l’aigua pugui filtrar-se, i si no és així, intenta-ho col·locant un plat ple d’aigua a sota, perquè l’absorbeixi per capil·laritat.
Puc anar al camp o al bosc a agafar terra?
funció d’on l’agafis, i això no t’evitarà haver de millorar-la afegint-hi algun tipus
d’esmena. A més d’això, cal afegir que és poc ètic destruir l’ecosistema
del bosc o agafar terra d’un camp que té amo.
Per adobar puc fer servir les boletes blaves?
molt conegut i ric en nitrogen, però gens recomanable per a un hort urbà. No només perquè és un adob inorgànic o de síntesi, sinó perquè el nitrogen es va alliberant lentament i les hortalisses necessiten diferents nutrients en funció del moment del cicle en què es troben.
Alguns consells per comprar substrat
L’oferta de substrats és molt àmplia, i la varietat de preus també. El preu depèn molt del lloc on vagis a comprar-lo: no trobaràs el mateix en un centre comercial, que a un viver de jardineria o a la cooperativa agrícola.
I nosaltres, que ja anem prou perduts, encara ens emboliquem més.
Et recomano perdre algunes hores fent voltes, mirant preus i composicions dels diferents substrats. Jo normalment preparo la barreja de fibra de coco i humus de cuc, però al principi vaig estar utilitzant sacs de substrat especial per a l’hort de la cooperativa agrícola. Surten bé de preu i en la majoria dels casos porten torba negra, compost, calci i perlita.
Em consta que molts teniu problemes per comprar l’humus de cuc i la fibra de coco als vostres municipis. La majoria de centres de jardineria els venen a preu de sang d’unicorn, cosa que canvia substancialment si compres online. Afortunadament, hi ha comerços especialitzats en hort urbà amb preus competitius i productes de qualitat.
Una opció a tenir molt en compte són les grow shop o botigues de cultiu de marihuana. Si en tens una a prop, t’estalviaràs donar moltes voltes, perquè solen utilitzar els mateixos materials per cultivar i per protegir les plantes davant de plagues i malalties.
I finalment, hi ha les cooperatives agràries, grans desconegudes per a la majoria d’urbanites. Busca a Google “cooperativa agrària + nom del teu municipi” i segur que t’en surt alguna. Seran molt útils per comprar planter, testos a bon preu i altres productes que necessitaràs en un futur.
