Fa alguns dies, vaig rebre un correu d’en Vicente, que des de València m’explicava (una mica agobiat), com estava el seu nou hortet a la terrassa:
hola, Nos hemos leído todo tu blog, y hemos plantado en la terraza 2 calabacines,2 berengenas, hojas de roble,2 tomateras y un pimiento.
Compramos un sustrato de buena marca, específico para huerto,y también sustrato universal de buena marca también. Llevamos una semana (en Valencia) con nuestros planteles, y algunas hojas de calabacines se han marchitado ya… 🙁 Además las berengenas tienen algunas hojas que se estan haciendo muy claras…
Nos hemos empollado mucho la web e infojardín,y claro,amarillamiento y marchitamiento puede ser debido a demasiadas cosas: mosca blanca,hongos,exceso de riego, falta de nutrientes,exceso de calor… Las macetas son muy grandes, como grandes cajas hechas con lamas de madera,dejando entre lama y lama rendijas alargadas para el drenaje…y nosotros,apostamos que podría ser eso,porque no vemos caer agua por debajo…(aunque al ser palmo y medio de alto puede que haya que regar una barbaridad para que veamos el agua caer)
Aunque removimos la tierra al ponerla,la vemos muy compacta…la hemos regado cada dia..podría ser eso? pero hace mucho calor,no regarla cada dia podria ser un crimen… También podría ser otra cosa…pero es que llevan una semana y no tienen buena pinta,nos podrías ayudar?
Ja he dit altres vegades que parlar de temes de botànica em fa una mica de por. Així que si us plau, preneu la explicació sobre aquest tema com “d’estar per casa”, ja que no és la meva intenció donar cap classe magistral, ja que no tinc suficients coneixements per a fer-ho.
El primer que hem de fer és explicar què són els cotiledons i les fulles veritables, aprenent a distingir-los.
Visualitzeu una llavor. Una llavor que hem sembrat i que comença a germinar. El primer que apareixerà als nostres ulls, són dues fulletes (o més, o menys! segons la varietat). Aquests són els cotiledons, que surten de dins la llavor ajudant-la a trencar la terra i sortir a l’exterior. La seva forma acostuma a ser ovalada, i no acostuma a tenir res a veure amb la forma de les fulles que tindrà en el futur.
La planteta seguirà creixent, i començaran a sortir les fulles veritables de la planta, amb la seva forma minúscula que de mica en mica anirem aprenent a distingir. I és que no tenen la mateixa forma les que són de tomaquera, de carbassó i les de la resta de varietats de l’hort.
Segons la planta es vagi desenvolupant, totes les fulles aniran creixent, fins i tot els cotiledons, però aquests precisament són els primers que s’assequen, es posen lletjos i cauen, ja que ja han complert la funció per a la que estaven destinats.
Per tant: no us agobieu si les fulles que estan més abaix, tocant el substrat, s’assequen i cauen. Intenteu fer l’esforç d’identificar-les com els cotiledons que acostumen a ser.
He titulat també aquesta entrada com “el planter que pateix”, i és que no sé a vosaltres què us passarà, pero a mi sempre se’m posa una mica “chungu” el planter quan el transplanto a la seva ubicació definitiva.
Sense cap base científica, em dic a mi mateixa que això és normal, ja que la planteta passa d’estar en un recipient petit on en moltes ocasions no té lloc per expandir les seves arrels i en el moment del transplant es troba amb un munt de substrat per ella sola.
Sense cap base científica, em dic que després del transplant, la planta comença a fer arrels com una boja i per això les fulles paralitzen el seu creixement, arribant fins i tot a posar-se una mica lletges.
Sense cap base científica també tinc comprovat que les plantetes responen millor al transplant si ho faig a finals de la tarda, quan el sol no pica tan fort.
Com us deia, tot això ho dic sense cap base científica. Són conclusions a les que he arribat amb les meves experiències.
I per acabar, “El patiment del que comença”.
I és que us vull fer una recomanació: apreneu de les vostres experiències i no us estresseu amb les plagues que inevitablement, aniran arribant al vostre hortet. Sempre dic que és bo informar-se i estar preparat, però també s’ha de ser una mica pacient i veure fins a quin punt els problemes inicials que poden sorgir són deguts a plagues, manca o excés de reg o a la manca de paciència del hortolà novell.
De mica en mica aprendreu a identificar els problemes i tot aquell munt d’informació que teniu al cap però que no heu viscut en les vostres plantes començarà a ordenar-se. De debó.
Sort!!!
