Com recollir aigua de pluja per regar

Quan comences a cuidar un hort o jardí gran, arriba el moment en què et planteges regar amb aigua de pluja? No només és possible, també és una de les maneres més lògiques i sostenibles de cuidar les teves plantes, especialment en temps de sequera o si vols reduir el consum d’aigua potable.

En aquest article et vull explicar la meva experiència personal, com recollir-la i quines eines faciliten el procés si vols fer el pas i començar a aprofitar l’aigua gratuïta que cau del cel.

Per què regar amb aigua de pluja?

L’aigua de pluja és, probablement, el millor reg que pots oferir a les teves plantes. No conté clor, ni calç, ni altres minerals que de vegades s’acumulen al sòl amb el temps. És una aigua tova, lleugerament àcida i, si ets observador, hauràs notat el canvi que fan les plantes d’exterior després d’uns dies de pluja, oi?

Però, a més de ser millor per a les plantes, també ho és per a la butxaca. Recollir aigua de pluja suposa un estalvi considerable, especialment durant l’estiu, si regues sovint o si tens un hort urbà on cada litre compta.

És legal recollir aigua de pluja?

Aquesta és una pregunta força habitual, i té sentit formular-la. A Espanya és legal recollir aigua de pluja per a ús particular (per exemple, per regar el jardí), sempre que no alteris cursos públics ni afectis el domini hídric general. Pots consultar la normativa vigent (UNE-EN 16941-1:2024), però resumint-ho (i sempre que recullis aigua per a autoconsum dins la teva propietat), pots instal·lar dipòsits, canalons i filtres sense problema. Si vius en un pis, ves sobre segur i consulta la normativa de la teva comunitat de veïns.

Com recollir aigua de pluja de forma senzilla i segura

Recollir aigua no és complicat, però sí que hi ha alguns detalls que convé tenir en compte. L’ideal és instal·lar un sistema connectat a la baixant d’una teulada, amb un filtre que impedeixi l’entrada de fulles o insectes. A partir d’aquí, pots derivar-la a un dipòsit tancat perquè es conservi bé i evitar que s’evapori o es contamini.

Els dipòsits poden ser tan simples com un bidó amb tapa o tan sofisticats com un sistema subterrani amb bomba integrada. Dependrà de l’espai que tinguis i de quanta aigua vulguis guardar.

Aprofitar l’aigua de pluja: la meva experiència personal

Fa molts anys que recullo aigua de pluja per regar i el primer que vull dir-te és que es tracta d’un projecte que pots anar millorant a poc a poc, com he fet jo.

Tot va començar quan el meu pare (que havia estat paleta) va col·locar a l’hort uns quants dipòsits que havia fet servir a l’obra i que guardava al garatge. Era una primavera molt plujosa i el més lògic era aprofitar l’aigua que queia per regar. No els vam connectar entre ells, no recollien l’aigua de cap canaló. Simplement, emmagatzemaven l’aigua que els queia a sobre. Quan havíem de regar, hi posàvem la regadora dins i esperàvem que s’omplís.

El pare no conservava les tapes dels dipòsits, així que amb l’arribada de l’estiu vam haver de començar a tapar-los perquè s’hi feien mosquits. El més senzill és lligar una bossa de plàstic que cobreixi el perímetre de l’obertura superior. Som uns tronats? Sí, però també és la solució més pràctica.

Aquell mateix estiu, quan les plantes són molt més exigents amb el reg, vaig pensar que seria bona idea posar-hi una aixeta i dignificar una mica el sistema.

Com unir els bidons de recollida d’aigua pluvial

Vaig aprofitar un dia de neteja a fons (ja saps, els horts i els garatges sempre són plens d’andròmines) i em vaig adonar que el forat de l’escala era perfecte per col·locar-hi els bidons. Així que aquell estiu vaig decidir unir-los entre si. Després de veure diversos vídeos a YouTube i prendre mides, vaig acabar comprant unes peces que s’anomenen racor o passacascos i que serveixen per poder unir els bidons els uns amb els altres.

Vaig utilitzar una broca de pala per perforar els bidons per la part baixa. El motiu era simple: si col·locava un bidó al costat de l’altre, les parets més properes a la base es tocaven i d’aquesta manera podia posar quatre bidons junts sota el forat de l’escala. Però potser a tu et cal fer-ho amb una mànega. Si és així, compra un racor del diàmetre apropiat. En el meu cas, no va ser necessari.

Em sobrava un bidó, que és el que vaig col·locar al davant dels altres per (en un futur) connectar-lo directament a la baixant de la teuladeta. En aquell moment, fèiem servir un simple tub de PVC que desviava l’aigua de la teulada cap al dipòsit quan plovia. Aquest dipòsit és el que pots veure a les meves fotos i vídeos perquè és l’únic que té aixeta.

Instal·lar-la va ser ben fàcil. Utilitza les volanderes necessàries per subjectar-la a l’interior del bidó i, si és possible, compra una aixeta de jardí. Tenen una rosca que et permetrà connectar-hi una mànega o fins i tot un programador de reg per degoteig. Si pots elevar els bidons, podràs aprofitar la pressió que generen per regar sense problemes.

Connectar els dipòsits a la baixant de la teulada

El meu pare és d’aquells que guarda mil coses per si un cas, i jo sóc feta i pastada. Així que vam aprofitar tot el que teníem per dirigir l’aigua de la teuladeta cap als dipòsits. Això sí, vam haver de comprar un parell de coses: un canaló que vam instal·lar al llarg de la teuladeta per recollir l’aigua i una peça especial per al baixant. Aquesta peça actua com a filtre i deriva l’aigua directament fins al bidó principal. És fàcil d’instal·lar i es fabrica en diferents diàmetres perquè puguis triar el que millor s’adapti al de les teves baixants.

Connectar una mànega de reg als bidons

La cirereta del pastís ha arribat aquest any, i és una bomba a bateria per dipòsits per poder regar amb la mànega. Tenir una aixeta és molt pràctic, però a l’estiu, omplir les regadores és lent. Ja saps la quantitat d’aigua que cal per regar.

El model que he triat és el 2000/2 18V P4A de Gardena. Ja disposos d’una bomba d’aigües netes de la mateixa marca (la faig servir per buidar la piscina portàtil i funciona perfectament), però no em servia per als bidons.

Aquest model està pensat específicament per utilitzar-lo en dipòsits i així regar amb mànega o aspersors. I el millor és que:

• Funciona amb una bateria recarregable, així que no necessites tenir un endoll aprop, ni cables pel jardí.
• Pots ajustar el cabal en tres nivells i regular el pas de l’aigua amb una vàlvula integrada.
• Té un temporitzador incorporat (de 5, 10 o 15 minuts), perfecte si vols deixar que regui sola mentre fas una altra cosa.
• El tub telescòpic s’adapta a qualsevol dipòsit i fa que la bomba sigui fàcil de transportar o desar.
• És resistent a l’aigua i a l’ús en exteriors, i té un sistema de seguretat que l’atura si es queda sense aigua.

En resum: t’estalvia temps, esforç i fa que regar amb l’aigua de pluja sigui igual que utilitzar la de l’aixeta, però sense malbaratar aigua potable.

A més (i el més important per a mi), la bateria em resol un problema important, i és que no hi ha instal·lació elèctrica ni endolls aprop dels bidons. A més, tinc un altre dipòsit al garatge que recull aigua d’una altra teulada, i si em cal, puc trasvasar aigua d’un a l’altre fàcilment.

Què més et pot fer falta

A més de la bomba i el dipòsit, t’aconsello:

• Filtres per a canalons: evitaràs que hi entrin fulles, terra o residus orgànics.
• Tapa hermètica per al dipòsit: redueix l’evaporació i evita que s’hi criïn mosquits.
• Un sistema de reg per degoteig si vols automatitzar encara més el sistema (això ja serà l’any vinent!).

Regar amb aigua de pluja és un gest senzill amb un gran impacte. Les teves plantes t’ho agrairan, la factura de l’aigua també, i estaràs fent un pas més cap a una jardineria més conscient i sostenible.

Si tens dubtes, deixa’ls als comentaris i intentaré respondre’t tan aviat com pugui. Salut!